Punt de partida: Font el Pont Nou,
Sortim direcció l´estació d´esquí Vallter 2000, iniciem el recorregut pujant per la carretera asfaltada. Aquesta no la deixarem fins al quilòmetre 2,260, lloc on girarem cap a la dreta per començar a pujar per una pista de terra direcció Espinavell. La pujada és suau i poc pronunciada. Al quilòmetre 12,720 abandonarem la pista principal i agafarem el camí de la dreta (és el punt més alt del recorregut). Seguirem el camí planejant i descendent fins que s´acabi. Llavors comença un sender amb les marques blanques i vermelles (GR11) que agafarem. Hi haurà algun tros amb fortes pendents. Al quilòmetre 18,830 deixarem aquest sender que baixa i agafarem el sender de l´esquerra que planeja i baixa pel mig del bosc. Sortirem a un clar de bosc que tot baixant l´anirem creuant en diagonal i travessarem una petita pineda. Creuant en diagonal el camp que trobarem seguidament, sempre baixant, veurem un camí poc traçat que al final es fa visible, l´agafarem i no el deixarem fins arribar a Setcases. Alerta amb la forta baixada!! És un recorregut de gran bellesa.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La ruta comença a la parada del bus del poble. Agafarem la carretera direcció Setcases. En el kilòmetre 1.360 s´agafa el trencant de mà esquerra que porta al veïnat de Tregurà. Comença la pujada. S´arriba a una plaça on hi ha una font. Es continua pel camí de la dreta que continua pujant. Ara comença una pista de terra.

Al kilòmetre 14,620 es troba el punt més alt del recorregut, 2058 metres. El camí va planejant i passa per davant del refugi forestal de Tregurà. Les vistes són magnífiques. Passat un pas canadenc s´entra a la vall de Pardines on comença el descens. En el kilòmetre 25,370 es deixa la pista principal i es continua pel sender poc traçat de l´esquerra, on hi trobarem un pal de ruta.

Des del començament del sender i mirant recta avall, veiem una fita - pal ubicat a la muntanya del Tost. Aquest serà el nostre punt de referència. Comença la baixada. És un camí tècnic. S´ha de creuar un camp en diagonal i desprès un rierol per la part més propera a la vessant de la muntanya. Es creua un filat i s´arriba a la fita de la muntanya del Tost. Som al kilòmetre 26,390.

S´agafa el camí traçat de l´esquerra que va baixant. Al final d´aquest arribem a la carretera que ens porta al poble de Pardines. Passem per la plaça del Padró de Pardines on hi ha la font d´en Rafel. Seguirem els indicadors direcció Camprodon. En un dels encreuaments de mà esquerra hi ha una placa que senyalitza: a Camprodon per la Collada Verda. S´agafa el camí de terra, es creua un rierol dues vegades i es continua per la pista principal fins arribar a la collada Verda. El camí te fortes pendents de pujada.

Després de passar un pas canadenc comença la baixada. Vistes espectaculars. Es creua el veïnat d´Abella i s´agafa el camí direcció Vilallonga. A l´arribar a la carretera principal i girarem cap a l´esquerra fins arribar al punt d´inici de la ruta: Vilallonga de Ter.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Punt de sortida: Plaça de la Generalitat.
Creuarem la carretera. Alerta amb els cotxes!. Agafarem el carrer que puja direcció al càmping. Passat aquest, hi ha una petita pujada asfaltada, seguirem el camí de terra de l´esquerra que ens portarà direcció el Mas El Mariner. Aquest és el punt més alt de la ruta. Començarem a baixar i no deixarem la pista principal fins el quilòmetre 10,480. Ens dirigirem al camí de la dreta direcció el Mas Llongarriu, on hi ha una ermita molt bonica. Passat el Mas Llongarriu agafarem el camí de la dreta i anirem pujant i planejant suaument. Al arribar a la carretera girarem cap a la dreta i no la deixarem fins arribar al poble.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La ruta comença a Camprodon, on agafarem la carretera que surt des de la urbanització de Can Pascal i va direcció el camp de Golf. Passarem la Font del Botàs i continuarem per la pista principal que no deixarem fins arribarà Font Rubí.

Creuarem la urbanització i ens dirigirem a la carretera principal que ens portaria a Beget. Al quilòmetre 5.910 girarem a l´esquerra direcció el Mas el Querol. Passarem tanques que anirem tancant. Comença el camí de terra on la pujada serà constant. Trobarem una construcció semi derruïda anomenada "La Casilla" que antigament havia set una caserna de la Guàrdia Civil.

Arribem a Coll d´Ares i creuarem l´antiga frontera. Seguirem la carretera asfaltada que baixa. Al quilòmetre 14.930 agafarem el camí de l´esquerra i creuarem el filat. Passarem pel mig d´una arborada. Seguirem planejant i pujant suaument. Al quilòmetre 19.920 passem un pas canadenc. A la nostra dreta ens queda la Torre del Mir, antiga torre de guaita i punt més alt de la ruta. Ara seguirem un sender marcat amb els pals de ruta que baixa tot carenejant. Al quilòmetre 22.470 trobem un pal de ruta on girarem a l´esquerra. Al camí, força tècnic, no el deixarem fins arribar a Espinavell.

Agafem la carretera asfaltada i al quilòmetre 27.510 girarem direcció Can Freixa. Passarem per davant del cementiri i agafarem el carrer que ens portarà a la plaça Major. Girarem a l´esquerra per anar cap a l´església de Santa Cecília de Molló, del segle XII.

Sortirem del poble i a la rotonda de la C-38m, girarem a la dreta direcció Camprodon. Atenció cotxes!. Al quilòmetre 30.970 girarem a l´esquerra direcció el veïnat de la Ginestosa. El camí està formigonat i fa baixada. Creuarem el pont i començarem a pujar. Passarem per davant de Can Costa.

Al final de la pujada tornarem a enllaçar amb el camí que em fet d´anada. Passarem per davant del Mas el Carol. Sortirem a la carretera (Atenció cotxes!) i tornarem a ficar-nos dins Font Rubí. Abans d´agafar la rotonda girarem a la dreta al quilòmetre 36.220. Tornem a agafar camí de terra. Al final del camí tornem a la carretera on girarem a l´esquerra i anirem baixant. Abans de creuar el pont agafarem el camí de l´esquerra i passarem pel costat del riu que creuarem dues vegades. Passarem pel costats del càmping els Solans. Seguirem el camí que ens portarà al punt de partida.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Punt de partida: Parc de la Mare de la Font.
Rodejarem el llac i passarem per darrera les naus industrials fins arribar a la carretera, girarem a mà esquerra. Alerta amb els cotxes!. Passarem per davant de la gasolinera i creuarem el pont per agafar la pista forestal que surt a ma esquerra. Passarem per davant de la depuradora, anirem planejant. Passarem per davant del càmping; aquí comença la pista asfaltada que ja no deixarem fins arribar al trencant de Mas Sitjar, on nosaltres trencarem cap a l´esquerra direcció Resclusanys. Comença un camí de terra que pujarem suaument. Al final del recorregut podrem gaudir d´unes vistes espectaculars. Trobarem una porta de ferro que ens porta direcció Resclusanys.
Nosaltres seguirem pel camí de mà esquerra direcció Bolós. Farem una estona llarga de baixada fins arribar a un rierol, el creuarem i iniciarem la pujada suaument. En un dels encreuaments deixarem la casa rural Mas el Tubert a mà esquerra i agafarem el de mà dreta. Baixem suaument, creuem un petit pont i començarem a pujar. A la nostra dreta hi deixarem un camí que ens duria fins a l´ermita de Sant Valentí de Salarça (s.XII). Tirem cap amunt a l´esquerra per agafar la pista asfaltada que no deixarem fins arribar a la urbanització de Font Rubí. Agafem a mà dreta el camí de la Quera, després el proper a mà esquerra, el carrer Puig D´ou. Quan arribem a la plaça girem cap a l´esquerra rodejant-la, agafem el segon carrer a mà dreta anomenat carrer Pujada de la Roureda. Sempre anirem pujant fins a trobar una rotonda on deixarem dos camins a mà dreta i agafarem la pista ample de terra que no deixarem fins arribar a la urbanització de Can Pascal. Seguirem recta fins arribar a una altra rotonda, deixarem les dues carreteres de la dreta i agafarem la de l´esquerra direcció Barcelona. Alerta amb els cotxes!. Seguirem la carretera fins que arribi la baixada, llavors agafarem el camí d´herba que ens queda a la nostra esquerra i que ens durà a l´inici del recorregut, la Mare de la Font.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Es recorregut comenta a la sortida del poble, direcció Vilallonga ded Ter. Davant de la farmàcia agafarem el carrer que puja a l’esquerra i seguirem les indicacions del full de ruta per no perdre’ns per dintre el poble.

En el km. 0,490 és on realment comença el recorregut. És una zona pujada molt pronunciada que no deixarem fins el km. 3,540, és el punt més alt del recorregut on podrem veure unes magnífiques vistes del poble de Llanars i les seves muntanyes.

Deixarem el camí principal i agafarem el camí de la dreta que comença a baixar, (el camí no és massa bo). En el km. 3,760 deixarem el camí de la dreta i agafarem el de l’esquerra en direcció a Can Darré. És important seguir el full de ruta per no perdre’ns. Passarem pel costat del mas Can Darré i arribarem a la carretera asfaltada girant cap a la dreta, carretera que ja no deixarem fins arribar a Llanars.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Itinerari que travessa grans prats assolellats i frescos boscos d’obagues.

Boscos de bedolls, característics arbres d’escorça blanca tacada de negre.

Gran cirerer de mides excepcionals.

Possibilitat de veure rapinyaires cercant preses en els prats. Bon itinerari per fer-lo a la tardor on es podrà gaudir del groc dels bedolls, el vermell dels cirerers o el pas migratori postnupcial dels ocells que trien Coll d’Ares per creuar el Pirineu.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Belles zones humides amb salts i regalims d’aigua carregades de molses i plantes aquàtiques.

Possibilitat d’observar diversitat de fauna com l’isard, el trencalòs o la llebre.

Extens bosc amb influencia d’alta muntanya amb plantes típiques d’aquestes zones com el Neret i la Bruguerola.

Bones vistes sobre les muntanyes de la capçalera del riu Ter.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Grans pastures on és possible veure rapinyaires, com ara voltors o xoriguers, i ungulats, com l’isard.

Paisatge mosaic que combina camps de conreu, pastures i diversitat de petits boscos.

Entorn ideal per a la presència d’una variada fauna i flora que és fàcil d’observar.

Bones vistes sobre els vessants més orientals de Serra Cavallera.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Itinerari que transcorre pels boscos d’alta muntanya en els que hi viu abundant fauna de la en podrem detectar nombrosos rastres i es pot veure animals com l’isard i el voltor.

El riu Carboner és un riu d’alta muntanya curull de salts d’aigua i gorges, que fan l’itinerari fresc i ric en vegetació.

Fantàstiques vistes sobre les valls del Ter i el Carboner, i les muntanyes que les envolten.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Itinerari circular que intercala ambients humits i freds amb els típics mediterranis de la veïna Garrotxa.

Fagedes, castanyers i rouredes mixtes amb presència de l’escàs roure de fulla gran.

Paisatge mosaic amb horts, pastures, boscos i una gran diversitat de fauna i flora associada a aquets ambients. Aquest itinerari té la possibilitat d’escurçar-se si convingués per camins que retornen directament a Sant Pau.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Carançà és una vall mítica. Ho és per la seva bellesa, per ser una vall salvatge i feréstega. És una vall que tothom que fa la travessa de Núria clàssicaper Tirapits la veu i la desitja. I a fe que el seu recorregut no deceb a ningú. Tant pels seus llacs, per les roques que composen la vall, per la flora i la fauna, pels salts d’aigua quan el riu va dels llacs avall. És un exemple clar de la vall pirinenca en majúscules.

La ruta que us proposem baixa la Vall de Carançà i torna per la Vall de Bessibers, molt més curta. Aquesta darrera és interessant per la seva flora i per la bellesa dels salts del riu que baixa.

Un recorregut que difícil per la seva duració, desnivell i per un petit pas en la baixada d’un coll, però que val la pena realitzar si es vol assaborir la potència dels nostres Pirineus. Potser fora millor dividir el recorregut en dos jornades. A triar per cadascú. I si a l’estiu és un recorregut magnífic, a l’hivern amb neu és encara més espectacular.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La travessa a Núria ha esdevingut el recorregut més seguit del Pirineu Oriental. El més seguit és el de la carena principal, però hi ha dos altres camins amb prou interès per fer-los. Un és el camí dels enginyers. L’altre és el camí del Coll de Torreneules. Ambdós surten de Coma de Vaca. Coma de Vaca és un pla fantàstic, al peu dels Tres Pics i del Torreneules petit i a la confluència dels rius Freser i del que neix al Pic de la Vaca. A partir de l’any 1999 hi ha un refugi guardat.

El camí dels enginyers és un camí que va néixer per un projecte d’una central elèctrica que havia de tancar el Coma de Vaca amb una presa constituint un llac artificial. És un camí que voreja les Roques de Tot lo Mon, amb racons ferèstecs i amb una visió sobre la Vall de Ribes magnífica. Un camí imprescindible.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La travessa a Núria és la clàssica de les clàssiques. És la travessa per excel•lència. El camí normal es fa pel coll de la Marrana, vall del Freser, carena dels pics de la Vaca, Nou Creus i Núria. La vista que es té des dels pics de la Vaca sobre Carança és magnífica, així com la que també es té de Núria en arribar a Nou Creus. Hi ha d’altres camins per fer la travessa que es descriuran en les properes fitxes.

La travessa a Núria es pot fer tot l’any, encara que la seva dificultat a l’hivern és tota una altre cosa.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

El Gra de Fajol és una muntanya ben característica de la nosstra regió, juntament amb el Pic de l’Infern. L’itinerari dona una volta completa als dos Gra de Fajol, el gran i el petit. És un recorregut on s’ha de veure isards, sobretot en el vessant de la Coma d’Orri.

Dona una visió completa de la Vall de l’Alt Ter i passa pels boscos de l’estret de Morens i de la Coma d’Orri.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

L’itinerari que us proposem permet conèixer la capçalera de la riera de Beget, fent la volta al pic Montfalgars. Fa un recorregut per la part més alta de la Garrotxa, just on limita amb el Ripollès i amb el Vallespir en el Montfalgars, a 1610 m. És un recorregut força ventós que permet bones vistes sobre la Garrotxa i sobre el massís del Canigó.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest itinerari recorre ambdós costats de la frontera, donant visions sobre la cara nord i la cara sud de la carena pirinenca oriental; veu dos països, i dues comarques, el Vallespir i la Garrotxa. Passa per les Mines de Rocabruna, pel Coll de Vernadell, amb vistes al Canigó, per La Coral, ermita que val la pena conèixer, per la Menera, pel Coll de Malrem i torna a Rocabruna. El canvi de flora respon a les diferències entre la cara nord i la cara sud, amb fagedes i castanyers a la cara nord i amb rouredes a la cara sud.

És un itinerari per fer durant tot l’any, en especial a l’hivern, primavera i tardor a excepció dels dies de tramuntana. El recorregut passa per camins diferents, el PR 187 nostre, amb marques blanques i grogues fins el Coll de Vernadell, el camí que baixa a La Coral, amb marques grogues del Camí de Santiago, el camí que va de la Coral a la Menera, amb marques blaves i vermelles, el camí de La Menera a Coll de Marlem amb marques blanques i vermelles, i el camí de Coll de Marlem a Rocabruna amb marques verdes i blanques.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

L’anada de Camprodon a Ribes es fa normalment per carretera, per Ripoll. També es fa amb cotxes tot terreny, en bicicleta i a peu, per la Collada Verda, punt de connexió sempre reivindicant entre les dues valls. També es pot fer per les dues faldes de la Serra Cavallera, passant pel Coll del Pal, per la Collada Verda, i per Pardines. Es pot fer, finalment, per la carena de Serra Cavallera, Puig Estela i el Taga.

Aquest és un itinerari llarg, amb gran desnivell, ventós. És però la millor excursió per tenir visites. Es poden veure tots els pobles del Ripollès, l’Alta Garrotxa, el Canigò, tot el circ d’Ull de Ter, i per la vessant Oest, fins el pedraforca. És alhora un recorregut plè d’interès per la flora que hi ha amb farigola, bolets a la tardor i a la promavera, flor d’àrnica, orquidees, tora... i pel grup d’Isards que hi ha.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest circuit complementa el circuit de Camprodon-Oix. També connecta el GR-1 amb el GR-11 a Hormoier, o a Beget, i amb Camprodon.

Discorre per llocs impressionants de l’Alta Garotxa, com ara l’engorjat de Grau d’Escales, la Vall d’Hormoier, l’entrada a les Valls, o les sorgències d’Escaladuix. Ja després de Beget el camí passa per l’ermita de Salarsa, l’esglèsia de Bolòs, per finalment, creuar les collades de la Masó, collada de Bolòs i la Creueta, per entrar a l’altiplà del Ripollès.

Magnífic itinerari que es pot fer durant tot l’any, essent molt recomanable durant els mesos durs de l’hivern. Des de Novembre fins a Març

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Anar a Oix a peu des de Camprodon sembla una fita difícil i llunyana. Havent marcat el camí, us podem dir que és un recorregut gens complicat, un xic llarg, però amb l’avantatge que tot ve de baixada. El camí passa en la seva majoria per la carena i ens transporta per paisatges molt bonics sobre el massís del Canigó, la Vall de Bolós, Coll d’Ares, el Comanegra...

És un bon recorregut per tenir una bona visió sobre l’Alta Garrotxa. Com que el camí és força ventós, es pot fer tot l’any sense por de patir massa calor.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquesta travessa permet conèixer amb detall la composició de les valls que formen el territori de la Vall de Camprodon.

Al municipi de Setcases hi ha la capçalera del Ter. Al municipi de Molló hi ha la capçalera del riu Ritort.

Les dues valls són perpendiculars a la carena pirinenca principal i s’orienten de Nord a Sud.

Així mateix, juntament amb la ruta de Molló a Beget, etapa del GR-11, permet veure d’un sol cop la varietat de flora i fauna, exponent de la varietat de clima i de territori. Així es passa de l’autèntic pirineu de Setcases, amb clima humit i sal granític, a l’alta Garrotxa de Beget, amb clima càlid i sol calcari.

Des del punt de vista del paisatge, la vista es ampla sobre la Garrotxa, sobre el Canigò, les Esquerdes de Rojà, sobre el Costabona, el Gra de Fajol i el Pasturà.

Un recorregut que omple tots els sentits.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest és un recorregut que sempre ve de gust de fer. Primer perquè sempre fa baixada. Segon perquè permet veure en poc temps el canvi climàtic de flora i de fauna entre el Ripollès i la Garrotxa, des de 1185 a 510 metres. I tercer, perquè en el recorregut hi ha llocs de gran bellesa, com el pont de Can Costa, el collet de la Costa, la cova del Querol, el coll de la Boixeda, El Molí d’en Sorolla, i la part del camí que es fa una vegada creuada la carretera de Beget.

Una delícia que es pot fer durant tot l’any.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest PR circular transita entre l’alta Garrotxa i el Ripollès, girant a tocar la comarca del Vallespir. Molts dels camins que es passen han estat històricament camins de contrabandistes. És un itinerari a recés, ideal per a l’hivern, i una mica airejat que permet ser fet a l’estiu.

Ofereix una bona vista sobre l’alta Garrotxa, amb el Bestracà i el Comanegra com a dominadors de la vall que s’obre sota els peus del camí, i una vista excel•lent sobre el massís del Canigò quan el camí arriba dalt la carena fronterera.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

El camí de Camprodon a Beget forma part del PR-186, camí circular entre Camprodon, Oix, Beget i Camprodon. Malgrat que la descripció d’aquest itinerari forma part d’un altre recorregut, val la pena extreure’n un itinerari exclusiu entre Camprodon i Beget. Perquè és un camí amb molta història, passa entre Bolòs i Salarsa, i perquè és un camí assequible per anar a dinar a Beget, sobretot en un dia d’hivern quan al plateau del Ripollès hi fa tant de fred. La bellesa de l’ermita rompànica de Sant Valentí de Salarsa es remarcable.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

El camí de Sant Pau de Segúries a Setcases permet travessar bona part de la Vall de Camprodon alhora que comunica el GR-11 al seu pas a Setcases amb ek GR-1 al seu pas a Sant Pau de Segúries.

El camí passa per llocs interessants i bonics, com per la pedrera del Carburo a Sant Pau, per La Roca, pel veïnat de Llebró, pel Nen de Llebró,... i permet gaudir de bones vistes sobre la vall del Ter, així com conèixer racons inèdits per molta gent.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La Serra Cavallera és una serra que és paral•lela a la carena principal pirinenca. El seu plegament el podem trobar al llarg de tot el pirineu, essent la serra més propera la del Cadí. La Serra Cavallera comprèn la mateixa serra, el Puig Estela i el Taga, acabant al Ribes; el seu començament és a l’estret de les Rocasses que la separa de Sant Antoni i el seu acabament és al riu Freser que també la separa de Sant Antoni de Ribes.

La volta a Serra Cavallera és, de fet, la volta a mitja serra, sortint de Camprodon i acabant al Coll del Pal. Permet una bona observació de la serra amb els seus 2 vessants, el Nord i el Sud. Per la seva llargada és una bona excursió per un dia, permetent observar indrets amb flora especial, com l’àrnica o indrets que són hàbitats naturals d’isards.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

El traçat que us proposem transcorre en la seva totalitat pel municipi de Molló, visitant tots els llocs habitats. De Molló a Espinavell, gairebé no hi ha desnivell, sent un traçat per passejar-hi tot l’any. El camí arriba a la carena a Coll Pregon, n ls vistes sobre el Costabona, les Esquerdes de Rojà i el massís del Canigó són magnífiques. Es segueix la carena fins coll Prat, des d’on es bo arribar-se fins la Torre del Mir. Baixant cap a Fabert, es torna a pujar per canviar de vessant fins Can Canilla i Can Pairó. D’aquí es cau fins el Riberal i es puja definitivament al nucli de Molló. Per les seves vistes i per l’interés de visitar els nuclis del municipi, és un traçat recomanat tot l’any. Potser cal evitar en dies de forta tramuntana.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest itinerari circular que proposem es pot fer anant i tornant, fent-lo circular, o anant només de Setcases al Catllar o des de Tregurà al Catllar. Un apart de l’itinerari es més fàcil que l’altre. El camí que passa per baix és més planer que el que passa per dalt.

Ambdós són camins de gran bellesa passant per racons que val la pena conèixer-los. L’itinerari no és conegut per molta gent, cosa que el farà encara de més interès.

El fet que passa pel Catllar, amb la seva església romànica, de les primeres de la vall, encara reforça més aquest interès.

Pel fet de ser un camí d’alçada i en la cara nord, no és gaire recomanable fer-lo a l’hivern.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest itinerari circula permet conèixer dos pobles del municipi de Vilallonga.

Primer arriba a Abella, on cal veure l’esglesia romànica. Després passa per La Roca que cal visitar de dalt a baix.

El recorregut és sense cap dificultat i permet ser fet per tothom. És una bona passejada per un entorn que val la pena. A la tornada de La Roca el camí és d’una gran bellesa, finalitzant amb la Font Blanca.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La volta que us proposem és un recorregut excel•lent per conèixer els entorns de Llanars i de Vilallonga. Si hi afegiu l’anada a Setcases pel PR 188 i el recorregut de Tregurà fins a Setcases, tindreu una visió perfecte de la Vall del Ter en el seu tram poblat. Per altra part, són itineraris d’una gran bellesa i d’alt interès biològic, que permeten gaudir de la natura sense gaire esforç.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La via romana és el millor monument històric de la Vall de Camprodon. Està situat a Sant Pau de Seguries i fou la via de comunicació entre el Ripollès i la Garrotxa, i ensems amb la resta del mon civilitzat. La seva localització en el coll de Capsacosta fa pensar que era utilitzat pels romans i més enllà per comunicar les vies que venien de Besalú (des de Figueres i des de Girona) amb França per Coll d’Ares. Hi ha teories pel pas de Cesar per aquest camí, com també llegendes del pas d’Anibal amb tots els seus elefants.

El cas es que aquesta via s’ha conservat, possiblement reformada, fins els nostres dies, i que una part d’ella és d’una bellesa en la seva fàbrica que val la pena insistir en la seva visita. El recorregut que proposem és el que permet veure millor part d’aquesta obra, des de Sant Pau fins a trobar el primer encreuament de la carretera i tornar.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Aquest és un itinerari diferent pel que s’entén el recorregut de Llanars a Camprodon. És un itinerari que puja per la muntanya de la Costinyola fins l’oratori de Freixenet i baixa a Camprodon per tornar a Llanars.

Permet veure bé les valls del Ter al voltant de Llanars i de Camprodon, la vall de Feitús i la Serra de Fembra Morta que baixa del Puig Sistra i, més enllà, del Costabona.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Anar de Camprodon a Llanars s’ha convertit en l’itinerari més concorregut de la vall. És normal trobar durant tot l’any gent caminant d’un poble a l’altre pel costat de la carretera. És, podríem dir, un itinerari terapèutic; són dos quilòmetres d’anar i dos de tornar que fa el recorregut fàcil. És també un recorregut amb el sol de bon matí, fet apreciat per la gent de Camprodon a l’hivern.

Us proposem aquí un altre camí que el d’anar al costat de la carretera. Us proposem anar pel costat

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La ruta circular que us proposem és un camí fàcil, amb poc desnivell i de poca distància. Malgrat això és un circuit obligatori de fer per la bellesa del camí, per la vista sobre Camprodon, per la vista sobre la vall de Cavallera i sobre la vall d’Espinalba. En fi, petit recorregut però ben aprofitat. En gaudireu. Segur.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

L’itinerari que us presentem és una volta a la muntanya de Sant Antoni, pujant per un lloc desconegut per molta gent com és el torrent del Turuluru.

El vassant Est del recorregut presenta una vista molt bona sobre l’Alta Garrotxa.

Després del coll d’en Sivilla, el camí torna a entrar al Ripollès en direcció Sant Pau de Segúries.

El pas pel santuari del Remei i el pas per darrera la colònia Estabanell completen una visió dels voltants de la muntanya de Sant Antoni.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Anar de Beget a Rocabrunaes pot fer per la carretera i també pel GR-11 fins al molí de Sorolla i fins a Rocabruna pel PR-187. També es pot fer pujant fins a coll de Marlem, en un camí molt utilitzat pel contraban. Encara que el camí puja fort al principi, és un recorregut que no es fa gens pesat, potser per la bellesa del camí quan surt de Beget, emmig del bosc, amb el camí empedrat i amb moltes vistes aèries sobre Beget.

Una vegada dalt, s’arriba primer a l’Oratori, es un roure força gran, just al creuar la pista forestal de Can França que va al peu del Comanegra. Una vegada creuada la pista, el camí passa per un pas interessant per entrar al clot de Bocabartella. I tot faldejant la muntanya arribarem al Coll de Marlem, pas per anar a La Menera.

Enlloc de creuar, seguirem una mica la carena i tornarem a faldejar el clot de Bocabartella per després de fer un petit coll, anar fins Rocabruna.

Si es vol tornar es pot anar amb el PR-187 fins el Molí d’en Sorolla i amb el Gr-11 fins Beget.

Un recorregut per l’alta Garrotxa que segur que no et deixarà indiferent. Ideal per la primavera, la tardor i l’hivern en dies que no faci tramuntana.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

La pujada a sant Antoni és una de les sortides clàssiques de Camprodon. S’hi puja per la seva festa el mes de juny, on s’hi fa un aplec. Hi pugen la gent de l’associació d’Amics de Sant Antoni que ha recuperat l’ermita, hi puja gent a fer-hi un dinar o sopar, hi puja gent en bicicleta, hi puja gent corrent...

La seva vista és de les millors de la vall. Potser la millor per tenir una visió d’aquesta.

La pujada pel mig del bosc té racons ombrívols immillorables. La baixada per la carretera és molt suau.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

El recorregut que proposem és una passejada. És un recorregut sense desnivell i d´una durada molt curta.

Permet veure el camí de la font del Ferro, l’anomena’t anys enrere camí dels enamorats, el cementiri i el canal de l’antiga fàbrica tèxtil.

És una passejada per fer en dies d’estiu, ideal al matí amb l’aiguatge de les plantes.

L’anada a la font de Llandrius avui va per sobre del nou camp de futbol i arriba a la nova urbanització de can Pascal.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Les fonts són uns riquesa de Camprodon.
N´hi ha desenes repartides pel municipi, de totes les qualitats i de tots els dissenys.

El recorregut que us proposem és potser el millor que engloba quatree fonts importants: la de Sant Patllari, la del Boix, la del Vern i la de Llandrius.

Alhora el camí pasa per dintre el camp de golf i arriba a la Creueta, indret d´una bellesa i visió magnífiques. És l´entrada natural de Camprodón a la Garrotxa.

Per altra part, després de la font de Vern, el camí passa enmig d´una roureda de fulla ampla fins a la font de Llandrius.

El camí passa per part del PR 186 i 187, marcat groc i blanc.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".

Itinerari en el que es recorre un ambient molt mediterrani amb influència de clima continental humit.

Extraordinaris roures de grans dimensions.

Vistes sobre l’Alta Garrotxa, amb els seus penya-segats coberts de boscos i els cims més orientals del Ripollès.

Esglésies romàniques de Sant Cristòfol de Beget i Sant Valentí de Salarsa.

Per mapa i més detalls premeu "Veure PDF".