Étage subalpin

L’estatge subalpí està constituït bàsicament per boscos de coníferes. En els boscos subalpins de les nostres muntanyes l’espècie dominant bàsicament és el pi negre.

 
VEGETACIÓ
 
Les pinedes de pi negre de la nostra vall tenen una gran riquesa tant en espècies animals com vegetals. Les trobem dels 1300 m als 2400 m d’altitud aproximadament. L’estrat arbori del bosc és dominat pel pi negre (Pinus mugo subsp. uncinata). Aquest arbre arriba als 20 metres d’alçada, presenta un tronc gruixut amb les branques inferiors prop del terra i una capçada cònica. Les fulles fan entre 4-8 cm, són dures, punxents i, tal com indica el seu nom, són d’un color verd fosc. Les pinyes fan entre 4 i 7 cm presentant una estructura asimètrica.
 
Al sotabosc de la pineda de pi negre domina el neret (Rhododendron ferrugineum), un arbust no gaire alt (menys d’1m) conegut pel vistós color rosat intens de les seves flors en la florida d’inicis d’estiu. El neret sempre creix sobre substrat silícic i ocupa les obagues de les muntanyes dels 1500m als 2500m d’altitud. Aquest arbust de fulles verdes permanents tot l’any ,i que són lluents a l’anvers i d’un color rovell al revers s’instal·la en llocs on l’hivern s’hi acumula un gruix considerable de neu que el protegeix del fred.
 
La tora blava (Aconitum napellus) ocupa zones amb molta humitat i sòls rics en nutrients de l’estatge subalpí, alpí i en prats freqüentats per bestiar. La floració té lloc entre juliol i setembre. Les seves flors en forma de casc són blaves vistoses i s’agrupen en raïms densos a l’extrem de les tiges (poden arribar al metre d’alçada). Cal destacar la toxicitat d’aquesta planta degut a l’aconitina substància que trobem a les arrels i que és extremadament tòxica ( letal per l’home a dosis 1-3 mg equivalent a 2-4 gr. d’arrel). Des de molt antic ha estat recol·lectada com a herba medicinal. Aquesta toxicitat s’ha d’entendre com una adaptació per a defensar-se dels animals herbívors.





FAUNA
 
El gall fer (Tetrao urogallus) habita en les pinedes de pi negre i les avetoses sempre poc alterades. Els mascles d’aquesta espècie són grans, poden arribar a pesar 4 Kg i a medir quasi 90cm, negres i amb la cua ample. Les femelles són més petites i de tons marronosos.

A la primavera, a través del seu cant els mascles atrauen les femelles. Aquestes fan els nius a terra (al peu dels pins, als ginebrars,...) i les seves postes que consten d’entre 5 i 10 ous duren entre 21 i 24 dies. A l’hivern busca els arbres, s’hi refugia i s’alimenta de les fulles.

La seva dieta varia segons l’estació i la disponibilitat dels recursos. Així, a l’hivern bàsicament s’alimenta de fulles de pi i d’avet, a la primavera hi afegeix borrons i flors diverses i a l’estiu i la tardor també s’alimenta de fruits.



Conaître la Vallée
Bienvenus au Vall de Camprodon
Des sponsors / des Annonceurs
Des accès directs
Qu´est-ce qui t´a semblé la page Web ?
Envoyer