Sant Pau de Segúries Història
Els orígens del poble es remunten a l´edat mitjana tal i com ho evidencia que entre finals del segle IX i primers anys del segle XI es troba documentat el topònim Segúries amb diverses variants: Seguriliis (898), Segurilias (904) o Segurilies (1054).

Des de la primera meitat del segle X aquesta contrada va estar sota la jurisdicció del monestir de Sant Joan de les Abadesses; l´any 1127, l´abat Berenguer Arnau obtingué del comte Ramon Berenguer IV permís per establir un mercat setmanal a la població.

Sembla que aquesta patí els efectes del terratrèmols esdevinguts el 1152 i que l´abat Pere Soler (1203-1217), n´ordenà la reconstrucció. L´abat que el succeí, Arnau de Cursavell, concedí carta de poblament i franqueses el 1217 als que hi vivien o bé volguessin establir-s´hi, malgrat això, la població no passà mai de 30 o 35 focs, xifra que disminuí a menys de 20 degut a la pesta negra del segle XIV.

Durant aquest període, el veïnat de la Ral, adscrit al municipi de Sant Pau, va tenir més importància que aquest per motius administratius. L´explicació és que el rei Jaume I volia fundar una vegueria a Camprodon, però davant la negativa del monestir de Sant Pere de Camprodon a cedir la vila perquè passés a ser de domini reial, el monarca aconseguí, de l´abat de Sant Joan, el pla de Miralles el 1248. En aquest indret establí un nucli urbà, anomenat la Reial, en què hi situà la vegueria. L´any 1206 la jurisdicció s´estenia per Sant Joan, Sant Pau, el Riberal de Sant Joan, Surroca, Ogassa, Sant Pere Espuig, Santa Llúcia de Puigmal, Sant Salvador de Bianya, Tregurà i Salarsa.

Un altre fet que corrobora la importància de la Ral és que el 1388 s´hi construí una església dedicada a Santa Maria de Gràcia; l´actual data del 1609 quan es va refer la primitiva. La vegueria amb els anys anà perdent competències fins a la seva abolició el 1716.

L´estancament de la Ral coincidí amb el progressiu creixement urbanístic i demogràfic del nucli de Sant Pau, al segle XVII tenia 51 famíles; l´any 1787 hi vivien 379 persones, xifra que el 1860 fou de 486.

L´activitat econòmica predominant era l´agricultura, amb el conreu de cerals, patates, blat de moro i farratges, i la ramaderia amb explotacions de bestiar boví i oví. També s´establiren molins fariners al costat de cursos fluvials. No serà fins a les darreries del segle XIX i la primera meitat del segle XX quan el sector econòmic es diversificà amb una explotació de fabricació de ciment i dues centrals hidràuliques (El Mariner i Brandia) de producció d´energia elèctrica per mitjà de l´aprofitament de l´aigua del riu Ter. També s´instal·là, entre altres sectors, la fàbrica Llaudet de tintura i acabats de cotó, la fàbrica d´embotits Lapedra i una serradora.

Ha estat durant els segles XIX-XX que Sant Pau de Segúries ha modernitzat els seus equipaments per a oferir una qualitat de vida digne als que hi resideixen habitualment i als turistes esporàdics; l´església parroquial, de dissenys innovador (1971), l´escola pública "Els Pinets", el centre d´assistència primària, el pavelló poliesportiu, bastit els anys seixanta i que fou dels primers en fer-se a la província, ... transformacions que també han tingut un clar reflex en l´àmbit urbanístic, amb l´expansió del nucli urbà en les proximitats de la carretera que travessa la població, amb l´edificació d´habitatges i naus industrials. Però també hi ha hagut un creixement del teixit associatiu, essent-ne un precedent la Germandat de Sant Pau, creada el 1894, i actualment el Club Esportiu i Cultural, que té cura de l´organització dels principals actes lúdics de la població entre els que destaca la Caminada Popular per la Via Romana de Capsacosta.
Coneix la Vall
Benvinguts a la vall de Camprodon
Benvinguts a la vall de Camprodon
Batecs de la Vall
POCTEFA - PATRIMC@T
En el marc de PATRIMC@T, des de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon s´executarà el projecte "El patrimoni militar de la Vall de Camprodon".
Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).
Accessos directes
Què t´ha semblat la web?
Enviar