Camprodon
El municipi de Camprodon pertany a la Vall que porta el seu mateix nom. A la vila de Camprodon hi conflueixen el riu Ter i el riu Ritort.

El terme de Camprodon és un dels més grans de la Vall de Camprodon, gràcies a l´annexió dels termes de Freixenet, i dels pintorescs pobles de Rocabruna i Beget.

Per llegir més, obrir "Més informació"



Plànol turístic

Situació

El terme municipal de Camprodon, limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

Actualment abasta des de l’extrem oriental de la Serra Cavallera fins a Montfalgars, sobre el coll d’Ares (a la línia de crestes dels Pirineus axials, fins al mateix puig de Comanegra, a 1 558 m d’altitud —que és el cimal dominant i el més vistós d’aquesta part de l’Alta Garrotxa—), i des de la serra de Bestraçà al puig Moscós (a la serra de Fembra Morta).

La vila de Camprodon és el cap de municipi i, a més, té altres nuclis urbans (Beget, Rocabruna i la Colònia Estevenell) i també una gran quantitat de poblament disseminat. Hi ha, a més, la urbanització de Font-rubí.

Travessa el terme la carretera C-38 que va a Molló i al coll d’Ares i des d’allà s’endinsa a França. Del mateix nucli urbà surt una carretera que mena fins a Setcases i l’estació d´esquí de Vallter 2000. Al NE de la vila, tot sortint de la carretera de França, un brancal es dirigeix a Rocabruna i arriba fins a Beget.

Beget

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal de Beget ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa. A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà (1.044 m). Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs; són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem.

El poble de Beget és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França. La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es presenta esglaonada.

El temple parroquial, declarat monument nacional, dedicat a sant Cristòfor, és un exemplar romànic molt notable (segles X-XIII) on és venerada la majestat de Beget , romànica, del segle XII, d’uns 2 m d’alçària, de fusta policromada; conserva igualment una marededéu gòtica d’alabastre de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), un retaule també d’alabastre i una pica baptismal antiga.

L’alou de Beget fou adquirit pel monestir de Sant Pere de Camprodon el 1013; la parròquia és esmentada ja el 1168. Dins l’antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa.
El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Beget a la comarca de la Garrotxa.
L’any 1969 perdé la independència municipal i fou annexat al municipi de Camprodon, fet pel qual fou incorporat (1988) al Ripollès en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.

Rocabruna

Poble (972 m alt.) del municipi de Camprodon (Ripollès), a l’antic terme de Beget, a la capçalera del riu de Beget (dit també en aquest sector riu de Rocabruna), al vessant sud del Montfalgars.

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic (una primera església és esmentada el 999), restaurada el 1929. És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna, en posició gairebé inexpugnable; l’església era dedicada a sant Llorenç. Des de la fi del s. XI pertangué als Llers; passà als Cervià i als Melany; el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s. XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar.

Història

La vila té el seu orígen en el Monestir de Sant Pere i en el mercat concedit per Ramon Berenguer III l´any 1118 . Dins del Monestir, l´església parroquial de Santa Maria va ser substituida per l´actual edifici gòtic el s. XIV .

Camprodon esdevingué vila reial i cap de la vegueria de Camprodon fins l´any 1252 , i va estar sota la jurisdicció de l´abat, però del 1286 fins el 1301 , va pertanyer al vescomte de Castellnou.

Municipi de Camprodon

Lluís XI de França saquejà i incendià Camprodon el 1470 durant la guerra contra JoanII. També fou saquejada durant la guerra dels Segadors ( 1654-1658). I altre cop fou presa pels francesos (el duc de Noailles) l´any 1689 en les guerres de Carles II contra Lluís XIV . al ser reconquerida pel duc de Vilafermosa, aquest va fer volar el castell que havien malmés els francesos. També durant la Guerra Gran, el 1794 , el general francés Dagobert, la prengué i la incendià. També, Camprodon va patir molt, a la primera i a la tercera guerra Carlina, durant el s. XIX.

Ja en el segle XX , Camprodon va iniciar una notable recuperació econòmica i social, derivant en una major estabilitat, malgrat recesos com la Guerra Civil, i també gràcies, en part, a l´onada de immigració, la vila ha cercat la indústria i l´agricultura com a font de riquesa.

La primera colònia estiuenca de Camprodon es va centrar al passeig de la Font Nova, al final del qual avui en dia hi podem trobar un bust del Dr.Robert, alcalde de Barcelona i pioner de la colònia estiuejant de l´època. Més tard, el passeig de Maristany es va convertir en el nou centre d´estiueig. Per un breu període de temps, una de les mansions que s´hi van construir va esdevenir la seu del Govern de la República i residència del seu president, el Dr. Negrín.
Coneix la Vall
Benvinguts a la vall de Camprodon
Benvinguts a la vall de Camprodon
Batecs de la Vall
POCTEFA - PATRIMC@T
PATRIMC@T projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).

PATRIMC@T proyecto cofinanciado por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA 2014-2020).
Accessos directes
Què t´ha semblat la web?
Enviar